Erasmus

L’IES Politècnic té una llarga trajectòria en participació en projectes Europeus que ha anat construint en diferents etapes. Des de l’any 2001 s’han enviat alumnat de Formació Professional a diferents empreses Europees per la realització de pràctiques professionals. Una mica després, l’any 2008, ens vam iniciar els programes per a la mobilitat del professorat. Finalment, l’any 2018 es va iniciar el programa Erasmus escolar i els anys 2019, 2020 i 2021 hem rebut el segell d’escola Etwinning. Actualment, l’IES Politècnic forma part de dos projectes diferents d’educació escolar. El primer “Yes, women can! Don’t be afraid!” és un programa emmarcat dins l’àmbit de coeducació i té com un dels objectius principals millorar el percentatge de dones en les especialitats més tècniques de Formació Professional que s’ofereixen en el centre. Al curs 2021-2022 s’han pogut recuperar les curtes mobilitats i ens hem iniciat en les llargues mobilitats en el programa Erasmus escolar.

Què esperam de l’Erasmus al Politècnic en el futur?

La resposta és clara: volem continuar formant part del programa Erasmus+ i seguir creixent. Un dels primers objectius és ampliar l’equip i els projectes que formen l’Erasmus+, ja que, sense dubte, obri portes a l’alumnat i els hi ofereix oportunitats i vivències que si no, tal vegada, no tendrien l’oportunitat de viure. Per aquest motiu es vol continuar amb els projectes que ja estan en marxa així com també continuar enviant alumnat en pràctiques de Formació Professional. No obstant això, també es posaran nous programes en marxa que ens ajudaran en aquest nou camí. Demanar l’acreditació d’Erasmus d’educació escolar és una de les primeres passes per així poder continuar participant en nous projectes així com també renovar-ne d’altres tant a Formació Professional com a Secundària. Finalment, considerem que oferir mobilitats per a professorat i així aprofitar les oportunitats de formació que ens ofereix el programa Erasmus a Europa és un aspecte clau d’aquest programa que volem incorporar.

Som part del projecte “Cooperation for innovation in building automation Systems”, un projecte Erasmus KA229 d’intercanvi de bones pràctiques per introduir a l’alumnat de 4 d’ESO i Batxillerat al món de l’automatització dels habitatges. L’alumnat de l’IES Politècnic va unir-se als socis belgues, finesos i valencians per aprendre les darreres tendències tecnològiques en el camp de les instal·lacions automàtiques. També, com ja és tradició en el centre, 9 alumnes de segon de cicles formatius de grau mitjà varen realitzar les seves pràctiques formatives en centre de treball a empreses europees. En el marc del projecte EuroFP Balears IV (2018-1-ES01-KA102-049410) del Servei de Llengües Estrangeres i Projectes Internacionals la Conselleria d’Educació i Formació.

En què projectes estem involucrats?

Novetats

Experiències

Experiències Erasmus+ al Politècnic
Relats de viatjes:
Explorant les meravelles del món
Erasmus+ al Politècnic
Palma, IB - August 30, 2020 - Relats de viatges
Mi encantadora estancia portuguesa

por Lara Lopes

Soy Lara y os voy a contar un poco cómo ha sido mi experiencia en el proyecto ERASMUS+ "Yes women can, don't be afraid!", que me ha permitido vivir y estudiar dos meses en Moura, Portugal.

En relación al idioma, no tuve ningún problema por ser de nacionalidad brasileña y haber estado ya en contacto con esta lengua, pero, aunque sea el mismo idioma, pude ver que hay muchísimas diferencias y eso fue algo que poco a poco me fue dejando encantada. La forma con la que se expresan me pareció algo realmente diferente y divertido.

En cuanto a las personas, no tengo ninguna queja. Realmente tuve mucha suerte porque todo el mundo me recibió con mucho cariño. En todas las clases a las que asistía siempre había un grupo de compañeros que se me acercaba por cuenta propia y se disponían a ayudarme o simplemente a hacerme compañía. Puedo confirmar que en la Escola Secundaria de Moura hay muchas y muy buenas personas. Tampoco podría dejar de hablar de los que trabajan allí, todos y cada uno de ellos estuvieron totalmente pendientes de mí y, aunque no fueran directamente profesores míos, se preocuparon por saber cómo estaba y cómo me sentía, ya que estaba totalmente fuera de mi rutina. El personal de recepción, de comedor, de secretaría y, por supuesto, la recepcionista de la biblioteca, una persona espectacular que hoy en día considero una amiga más, me hicieron sentirme como en casa.

Por otra parte, en lo que se refiere a la familia de mi anfitriona, siempre fueron atentos y amables conmigo. Me sentí como una hija más. Estoy muy agradecida por todo el cariño que recibí en Portugal.

"En un principio, confieso que el cambio asustaba"

pero al ver la consideración y la ayuda que recibí por parte de los que me acogieron, encontré las fuerzas necesarias para adaptarme. Recomiendo la experiencia, ya que con este intercambio he aprendido a querer a personas que están de paso en mi vida, a agradecer pequeños actos que me cambian el día y, principalmente, a dar más valor a nuestra verdadera casa y familia.

Trobant-me a Itàlia: Experiències Inoblidables

per Cristina Avellán Giler

És difícil poder descriure tot el que he viscut aquests dos mesos. I tot i que només em queda una setmana de temps per gastar, estic a l'expectativa de trobar sempre qualque cosa nova per descobrir, un esdeveniment mai viscut. Soc una persona que es sorprèn amb facilitat i aquesta experiència ho ha demostrat i verificat.

"Som na Cristina i tal vegada no em coneixes, però pot ser que qualque vegada hagis vist una noia amb cabells de colors fantasia."

Doncs sí, aquesta som jo i desig que t'agradi la petita història que et vull contar. I com un estel que visualitzes per casualitat, per a mi aquesta experiència com estudiant d'un Erasmus ha estat el meu estel. Som a Itàlia, més específicament, a Arluno que és una petita província de Milà al nord de la península italiana. He estat estudiant al Liceo Cavalleri de Parabiago durant dos mesos i form part d'un projecte Erasmus plus anomenat: "Yes Women Can, don't be afraid". He coincidit amb cinc estudiants Erasmus portuguesos d'aquest mateix projecte aquí a Itàlia, però jo som l'única espanyola.

He estat fent les meves classes en italià. Matemàtiques? Si ja em costa entendre-ho en la meva llengua, imagina't si és en un idioma que sols he estudiat durant tres mesos. Biologia i Química, més del mateix, però he fet fins i tot exàmens en aquesta estada. He d'admetre que no són les notes més altes, però estic orgullosa de la meva capacitat de poder estudiar tota sola conceptes nous amb aquesta dificultat afegida que és la llengua. A més, he fet un munt de classes d'anglès i francès amb diverses aules i anys diferents, essent així la primera vegada que feia hores i un examen de literatura anglesa; puc dir que no va anar gens malament. Vaig treure un 9 de l'examen i n'estic superorgullosa. L'idioma ha estat i encara és un petit obstacle, però cada dia és més suportable i suposa per a mi un repte per poder sobrepassar els meus propis límits.

Efectivament, la llengua ha estat una de les principals dificultats que he trobat en aquest viatge; això no obstant, una altra seria la distància que em separa de la meva família i dels meus amics de Palma. He descobert que una cosa que et porta al camí de la maduració personal és saber i reconèixer que no importa la distància, no importa el lloc on estiguis, tots els vertaders amics, aquells que et pregunten cada dia com va o que t'escolten quan has de contar una petita cosa que t'ha passat, són aquells que has d'estimar i saber que et valoren amb tota la sinceritat. Mai m'havien dit tantes vegades que soc una gran amiga que s'esforça, en una situació tan complicada com és aquesta mobilitat. He començat a valorar aquesta qualitat meva. Valorar-me, estimar característiques que no creia que tenia, ser jo mateixa en un lloc desconegut, permetre'm a mi mateixa d'estimar a persones noves en molt poc temps... mai m'havien dit que podria experimentar totes aquestes coses, amb només disset anys i tota sola en un país estranger.

Crec que una altra complicació que he tingut és el fet que m'he enamorat. Sí, una molt mala idea, ho sé. Tant de bo fos bona... jo l'he tractat molt bé des del principi. Vaig sentir atracció des que vaig conèixer-lo i en un parell de setmanes vàrem connectar quasi perfectament: xerrant de qualsevol tema, rient per les mateixes bogeries, estàvem convençuts de la Comoditat que s'havia creat en tan poc temps. Vàrem donar una passa endavant i tornàrem més que amics. "I com si fos una broma, després de dues setmanes en les quals ell m'havia dit que li agradava, que era genial amb mi, confessà que no sentia res."

Dues setmanes en les quals jo l'havia tractat bé, el tractava amb amor i honestedat. Era conscient que això podria acabar quan tornàs, però volia transmetre tot el meu afecte el temps que fos allà, no podia prometre res i ell ho va entendre. Vaig viure una mentida, ja que ell no sentia el mateix i encara em fa mal, perquè m'evitava quan era ell qui m'havia trencat el cor. Hem xerrat i les coses ja no són tan complicades, volíem mantenir l'amistat i encara que estic enamorada puc ser la gran amiga que em diuen contínuament que soc. Estaré per aquesta persona, però no de la manera que volia; no obstant això, em valore molt més del que em va valorar ell. Sí. soc una persona molt impulsiva, vaig sentir atracció per aquesta persona tot i ser conscient que me n'aniria, però no volia privar-me de sentir-ho tot en aquesta experiència, volia viure el present en aquests dos mesos. I crec que es pot veure com m'ha afectat si es veu les cançons que escolt cada dia, com de vegades estic de sobte nostàlgica o com actuu davant d'ell.

I en tan sols una setmana en les meves mans, en temps de descompte, m'acomiad de tots els carrers que veig cada matí a través la finestra del cotxe. Dic adeu a una de les millors experiències de la meva curta vida, deix enrere el canvi més significatiu pels meus disset anys. He viscut molt en un període temps molt curt, he plorat amb la seguretat de nous amics que han canviat la meva perspectiva de vida. Sí, en dos mesos m'he enamorat d'un país, he trobat un lloc segur al qual puc anomenar "ca meva"; i no sols un lloc, he trobat persones meravelloses en aquest camí i jur que mai les podré oblidar. A més, les vull mantenir en la meva vida i tornar-les a veure.

Per a mi, aquesta mobilitat ha significat créixer, nodrir-me d'una cultura i una llengua diferents. Conèixer persones importants i significatives i crear nous desitjos pel futur. Ara, quan torni, serà un període molt difícil, ja que hauré de recuperar tot allò que no he pogut fer, hauré de fer el doble de treball per poder aconseguir bones notes i poder estar preparada per a selectivitat. Tinc por de no poder arribar a superar les meves expectatives, de caure moltes vegades i de què tots els meus companys estiguin molt endavant i que sigui impossible arribar al seu nivell. Tinc por de no ser prou capaç de treure una bona mitjana i que això suposi que la nota per la universitat baixi. Tinc por. Malgrat tot, no sé com ni per què, estic preparada per poder enfrontar-me als següents 6 mesos.

He viscut tant i he estat tan feliç aquí que no me'n penedesc de res: d'haver elegit aquesta experiència per damunt d'un curs escolar normal i monòton d'haver estat separada de la meva família per créixer, d'haver triat la distància entre els meus amics per poder aprendre i viure una vida totalment diferent, d'haver-me enamorat d'un italià i d'estar escoltant cançons tristes de Taylor Swift sentint-me identificada amb la lletra de molt d'elles, d'haver plorat davant de la meva companya d'aventura perquè el temps vola i jo no puc aturar-lo, d'haver trobat a totes les persones que m'han canviat la vida i d'haver crescut i madurat.

De res me'n penedesc, crec que mai ho faré i continuaré plorant les vegades que facin falta aquesta setmana per tal de no oblidar-me que Itàlia, Parabiago, Arluno i tota la seva gent m'han cuidat, han estimat a una desconeguda i m'han ajudat a ser la persona que tornarà a Espanya.

He tornat completament nova, amb moltes històries, amb nous somnis pel meu futur ,amb amistats noves i sorprenents que deixaran empremta a la meva pell per a l'eternitat. No és un "fins mai", és un "gràcies i fins després".